El nom de ciutats dormitori té el seu sentit. Les van fer de manera que la seva funció era exclusivament per a això, per dormir. Les finestres de gairebé totes les habitacions donen a patis interiors, foscos, on amb prou feine arriba la llum. Acostumat a despertar amb la llum del sol, avui ho vaig fer una mica tard, cap a les nou, en veure que aquest no arribava. On és la llum a les ciutats?
Vaig baixar a fer una passejada pel barri i saludar la gent ja envellida, amb mirada capcota. Em van venir milers de records de sobte mentre passejava per l’església on em van batejar i vaig fer la primera comunió i on mai vaig arribar a casar-me com hagués marcat la més tradicional dels costums. Després vaig passar pel col · legi on vaig acabar els primers estudis i on després, coses de la vida, gaudia com a monitor de temps lliure. I la «caixa» on vaig tenir la meva primera feina com oficinista en una oficina de banca i la «escalereta» on mai em vaig fumar cap porro ni vaig beure cap cervesa i el «camp» on anàvem a caçar sargantanes i fer nius per a ocells i jugar a futbol i … Els records són la veritable pàtria, per això l’enyorança té a veure amb els mateixos. Les altres pàtries són només fronteres en l’imaginari humà, en la necessitat de parcel · lar les coses i donar-los nom …
CREANDO UTOPÍAS 
LA CIUDAD
Dijiste: «Iré a otra ciudad, iré a otro mar.
Otra ciudad ha de hallarse mejor que ésta.
Todo esfuerzo mío es una condena escrita;
y está mi corazón – como un cadáver – sepultado.
Mi espíritu hasta cuándo permanecerá en este marasmo.
Donde mis ojos vuelva, donde quiera que mire
oscuras ruinas de mi vida veo aquí,
donde tantos años pasé y destruí y perdí».
Nuevas tierras no hallarás, no hallarás otros mares.
La ciudad te seguirá. Vagarás
por las mismas calles. Y en los mismos barrios te harás viejo
y en estas mismas casas encanecerás.
Siempre llegarás a esta ciudad. Para otro lugar -no esperes-
no hay barco para ti, no hay camino.
Así como tu vida la arruinaste aquí
en este rincón pequeño, en toda tierra la destruiste.
Kavafis
Me gustaMe gusta
Benvingut a la teva terra de naixença, encara que no hi ha res com ésser ciutadà del món 😉
Me gustaMe gusta
Els records i les experiències ens donen les eines per enfrontar el futur amb més saviduria, però ja saps que solament aprofitarem el moment present, l’estona que tenim al davant…així què viu, sent, ja sigui en el barri, en el pople o en la lluna. 🙂
Abraçada
Me gustaMe gusta
ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en ‘questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
1898
Joan Maragall
Feliç Nadal, els meus millors desitjos per a tots els nostres amics i germans catalans. Que l’any nou ens porti a tots salut, felicitat i pau en els nostres cors.
Jaime
Me gustaMe gusta
Tú sigue con la mística.
Yo anoto «cazar», «cerveza» y «porro»
Muy bueno siempre Kavafis.
El cartero me ha devuelto un correo que te mandé el lunes en respuesta al tuyo. Se ve que en bicicleta no te alcanza.
Un fuerte abrazo.
Feliz Navidad por si acaso.
Me gustaMe gusta